Apareix la negra a l'olivera

   Encara que fos un cultiu minoritari, no deixava de ser una substancial font d'ingressos, a més de l'oli pel consum propi. Per quasi totes les fondades i en alguns plans, el cultiu de l'olivera s'havia estès substancialment, amb major rendiment inclòs que el de la vinya. En cap altre lloc de les terres de fora del Priorat, no s'aferraren les oliveres amb unes produccions tan òptimes com per aquí, pel fet que no calgué mai adobar-les, puix que la saba de la terra era suficient. Però l'home del camp va viure en tot moment temorós  pels flagells que es podrien presentar sobre el camp nu, amb els cultius sense defensa.

   Al primer quart del segle XIX, l'estrall de la negra es deixà caure a sobre de les oliveres, invaint-les en sa totalitat.  Per  la Comissaria Règia de la Presidència del Consell provincial de Foment de Tarragona, s'escampà un avís a les Juntes Locals advertint:    Que la (Antenaria elacophila) més coneguda com negreta de l'olivera, està causant estralls de certa consideració a les oliveres, i es creu convenient que els cultivadors del seu preciat fruit, fassin els mitjans indicats per desterrar-la. Es tracta d'un fonch que cobreix tota la fulla, rames, fruit i tronc, d'un pols negre que sol inclús tacar tot el terreny. L'insecte es conegut com la panerola de l'olivera (Lecarius oleace).

   Fou enviada als pobles una cartilla rústega amb les instruccions pertinents, la seva descripció i tractament a seguir, assegurant que si es fa correctament    s'arriba a exterminar-la per complert; literalment diu:  CARTILLA RÜSTICA, en que se ensenya lo remey segur y fàcil per destruir la negró de les oliveres: disposada per lo Dr. Joan Francisco Bahí, Catedràtich de Botànica de Barcelona, Metge Honorari del Rey N. Sr.    Tinc demostrat en las Memòrias de Agricultura y Arts del any pròxim passat, que se publican de ordre de la Real Junta de Comers de Catalunya, que la negró de las que se experimenta de alguns anys a esta part, amenassant la certera ruïna de tan preciosos arbres, és causada per las picaduras de insectes, que com una espècie de pulgó, se estan en los mesos calurosos del estiu esparramats per les fullas y ramas tendras, xupant  y fent eixir lo such nutritiu ó sava de dites parts del arbre, qual such mesclat ab los escrements ó babes del mateig pulgó, se torna de color negre y cubreix las ramas y fullas, no deixantles respirar ni transpiar, enmalaltint així lo arbre, després que lo han dissipat per rahó de lo such nutritiu que li han tret.

   Éssent això cert com no té cap dubte, segons se pot assegurar plenament qualsevol cultivador y podador de oliveras, ab lo que le explicaré luego; lo remey per curar aquell mal, destruir del tot la negró, y restablir o retornar los arbres , serà aquell, que asseguria la mort y evitia la reproducció o que impidesca lo nàixer més de dits insectes que anomenarem cocus de les oliveras: això donchs se lograrà indefectiblement del modo sensill y poch costós, que jo proposo, y lo qual fará veurer al mateix temps la certitud de ser dit pulgó la causa de tot lo mal.

   Així com he dit que en los mesos calurosos del estiu, aquell pulgó en un número indefinit, se està espargit per las fullas y brots tendres per xupar lo such de les oliveres; dich ara igualment, que al últim del estiu ó principis de la tardó las femellas de dit pulgó sentint la frescó de la temporada, y trobantse prenyadas, se retiran totas absolutament al tronch de las ramas, quedantse pegadas solament per lo ventre a ditas ramas, creixent fins a la figura de unas verrugas com unas mitjas llentias o una especie de xinxas de color entre castanya y negre, que és lo que forma unas closcas , dintre de las quals hi ha centenars de ous, tant menuts que semblan pols de farina, los quals a la primavera seguent ab la calor de la temperatura, van creixent de nou fins que fent per últim un calor ben fort, ix de cada ou un petit cuch, que éssent en moltas dotzenas o centenars dintre de cada closca fan mols mils, que eixits de la presó y esparguits per las fullas y ramas tendras xupan lo such de estas amb les suas picadas, deixant lo arbre aflaquit y dèbil quasi sens poder dar fruit, y las fullas cobertas de aquella negró, com sutge, provingudas de aquell humor que fan eixir los insectes del arbre, y barrejan amb la sua mateixa baba ó bruticia, com tinc ja referit.

   Com en lo hibern queda mort tot lo pulgó, a excepció dels ous que deixan dintre las closcas o vestits las femellas; está clar que destruint enterament dits ous, los quals a manera de una pols blanca de farina, se troban dintre de las closcas encastadas als tronquets de las ramas a semblansa de unas verrugas; se lograrà així destruir enterament la negró, perquè  no hi haurà mès pulgó o cuchs que la produeixan.  Remey segur y sensill: Podar be les oliveras y cremar tots los ous dels insectes en las pilas de las ramas podadas.    Per lograr això no hi ha mes que fer sino podar bé y sens compassió las oliveras ennegridas, deixant hi solament las ramas millors y menos negras; cremant luego las ramas podadas, fentne pilas o feixos en lo mateix oliverà, camp a vinya, aont se tiraran també pera cremar totas las closcas y ous que se hauran fet caurer de las ramas que se han deixat en los arbres, las quals se netejaran de dites closcas ab sos ous del modo següent:   Se fará un raspall rústich de pels de cua de animal, y passats y retallats ben curts en lo mànec de un bastó però que sian forts y tiessos; o be se agafaran al mànech o ab la sola mà uns draps forts o aspres; o bé se faran unes escatidores de ferro o de fusta com unas mitjas o a manera de forquillas ó á galet, tot millor acomode al podador; y se fregaran bé y netejaran los tronchs de ditas ramas deixadas en lo arbre, fins a no quedarhi ninguna closca ni ous de las famellas.    Aquestas closcas y ouets de farina, mediants dit respall, draps o escatidors, mullats o sens mullar, se faran caure sobre una manta, flassada o llansol, ques posarà sota de la olivera, com se sol practicar per replegar las olivas, y se tiraran con se ha dit al foch de las ramas podadas; y ayxí es cosa segura que no quedará ningun ou ab vida, y per tant assegurada la destrucció entera del pulgó y de la negró de las oliveras.    Los millors mesos pera fer esta operació son janer, febrer, mars y abril.   La cendra de las ramas cremadas es bon adop per las terras dels mateixos olivers.

   Procureu, donchs paysans meus, a fer la poda ben rigurosa de las oliveras: está ben demostrat, y ho podeu vosaltres observar com jo mateix, que no són las ramas vellas las que donan mes flor y fruit, sinó las jovas y tendras; per esta raho al mateix temps que podareu los olivers de aquest modo, ab pochs minuts més que vos entretingau a netejar del modo explicat los tronchs de las ramas que deixareu en los olivers podats, ab tal de no deixarhi ninguna closca amb ous, teniu assegurada la cura dels arbres malalts, y fora per sempre la negró que los afligeix, no deixant medrar lo arbre més preciós, ab que la Divina Providencia ha afavorit la nostra afortunada España.  Si ademés de aixó netejau bé los tronchs principals de les oliveras vellas rascant la escorxa amb uns escatidors, pera que aquesta puga transpirar bé,  y no donar lloch ab sas escletxas a que se hi crien nius de altres cuchs; tindreu assegurades por molts anys las oliveras y las collitas de sas olivas.    Barcelona, 1 de janer de 1817. Dr. J.F. Bahí.   38

  Aquest remei en teoria sembla tenir una orientació perfecta, quedant tot netejat al cent per cent amb la mort de la totalitat dels insectes, però pareix que a la pràctica no deuria resultar tan fàcil. Segurament que qui va idear el sistema ho feu sobre unes fulles de paper, acompanyat d'uns estudis pertinents, però que mai provaria amb ses mans com es desenvoluparia el procés, i que no sabia que per collir olives no es feien servir les mantes, les flassades i els llençols del llit.