Conclusions de la vida amb els cartoixos

   L'expansió de les rels de la Cartoixa cap a aquestes terres, que posteriorment es nomenarien el Priorat, no fou cap fet casual, ni providencial, com en llegendes  s'intenta demostrar. Els cartoixans a la seu principal de Grenoble havien creat una poderosa institució, i en les seves aspiracions entrava expansionar-se per arreu, però els calia cercar i triar llocs adequats, on poder desenvolupar amb èxit llurs assentaments. A la veïna nació francesa havia arrelat el cultiu de la vinya; el seu quefer era el treball constant i sacrifici, a pesar de que disposaven de mitjans per viure amb opulència, però haguera anat contra els seus principis i missió assignada. L'oració per damunt de tot, era el principal quefer diari, puig que la fe i l'obediència de cara a Déu era el nord de la seva existència.

    Eren uns temps en que els terrenys no estaven poblats, i alhora eren terres erm i verges. Com a conseqüència de la reconquesta, els reis les repartiren entre els nobles cavallers conqueridors. Una vegada ataüllat pels cartoixans el lloc o llocs idonis,  podien triar els millors. Reberen les concessions per establir-se i poblar- los, i els privilegis reials i eclesiàstics els tingueren en tot moment al seu abast, i acuradament un darrera l'altre, anaren creant els caserius i poblats que tindrien per sempre baix la seva jurisdicció, enviant-hi uns pobladors per desenvolupar-s'hi, amb els mitjans adequats i suficients per fer-ho. Els oferiren censals que els calia redimir, aixecaren molins amb sèquies de rec, la ferreria amb l'activitat de llossar, ferramenta dels animals de treball i tot quan era menester. Instal.laren forns de coure pa, tendes i posades, però tot plegat condicionat a unes obligacions dineràries cap a la casa pairal, seu de la Cartoixa.

    A pesar de les donacions econòmiques reials i eclesiàstics, els concediren privilegis per  poder aplegar delmes i primicies; encara que hi ha un fet important, pel qual la casa matriu els abastava recursos enormes,  per anar adquirint hisendes escampades per la geografia catalana, fins crear el propi imperi. Bé es cert també que a través del temps anaren rebent donacions de llocs i terres, molts deixats en testament a canvi de beneficis espirituals que vetllaven per les seves ànimes.

   Aleshores  fou enorme l'expansió i, les possessions que anaren adquirint fou superior a l'extensió conjunta dels pobles de la seva jurisdicció, que crearen baix el nom de Priorat. Gaudien d'una organització perfecta, tant en el treball com en el control dels dominis adquirits, i de totes parts i per senderols diferents els arribaven béns materials que anaven eixamplant el seu voluminós poder econòmic. Entremig d'aquest degoteig constant, eren benèvols amb els desvalguts i quan es presentaven flagells i calamitats atmosfèriques els perdonaven o aplaçaven el pagament dels compromisos i, la porta de la Mongia sempre va romandre oberta als pobres que hi feien cap buscant almoina; tot i que es van veure desbordats, arribant fins a tal punt que quan s'ordenà l'obertura de camins al segle XV per enllaçar millor els poblats els uns als altres, de Scala Dei varen posar objeccions a l'hora de donar consentiment, al.legant serien desbordats encara més, per l'enorme afluència de pobres i desvalguts, i alhora de malfactors, que arribaven de tot arreu.

   Però ens cal ser reiteratius, que la motivació que ens va dur a aplegar el present recull, va ser única i exclusivament, el demostrar el pes enorme i prioritari que varen tenir els pobles de la jurisdicció prioratina, i tots quants treballaven les possessions que la Cartoixa havia adquirit, que amb tots ells crearen aquella enorme riquesa.

    Sembla que sempre s'ha intentat demostrar que foren bàsicament els privilegis reials i eclesiàstics els prioritaris, fent molt poc esment que la suor dels homes que tenien d'aportar a la Cartoixa, fou una part important,  amb el seu sacrifici i esforç continuat.

    Per tots els pobles hi havia uns homes benestants, els principals hisendats, que gaudien de cordials relacions i que mútuament es donaven suport. Unes proves evidents i gens documentades,  es produïren quan la disposició de Mendizàbal l'any 1835 sobre l'exclaustració  de les ordes religioses i, que en un no res, tot és va esvair,  cap dels exclaustrats va rebre el mínim atropellament personal, i a tots els varen ajudar a fugir cap a llocs segurs, i les riqueses acumulades es repartiren entre la gent acomodada dels pobles, i quan les turbes enfurismades hi van fer cap disposats a carregar, tots aquells béns ja s'havien fet fonedissos. Una prova aclaridora ens ho demostra el fet que una bona part de les grans hisendes del Priorat, prengueren més peu a partir d'aquell desgavell, i les cases dels afavorits es restauraren i aixecaren des de llavors. Encara per moltes  façanes amb arcades de pedra picada, queda viu el tesimoni, en que la data de la seva construcció  és posterior a l'any 1835.