Naixement del Priorat - Concecions inicials
Naixement del Priorat
Tan aviat com es varen establir els cartoixans per tot el lloc que escolliren, i que donà motiu a diferents llegendes pel seu motivat assentament -les quals han perdurat a través dels temps-, els precisava per desenvolupar-se, escampar-hi pobladors i, emparats en els reduïts nuclis de nadius de la terra, que aïlladament en subsistia algun, eixamplaren les dures rels perquè les terres es treballessin, ja que aleshores precisaven del fruit que se n'obtindria, per gravar i obtenir la pròpia expansió.
Sols pretenem donar compte del que a través de la història va ser el Priorat, ja que en ell hi va haver unes etapes fonamentals i diferenciades. Evidentment que el seu naixement i desenvolupament, fou degut gràcies a l'arribada dels descendents de Sant Bru, quan per iniciar s'establiren a la Granja de Poboleda. Baix la seva protecció, jurisdicció i vassallatge, anaren creixent a un ritme de pau i treball, i que en el futur prendrien peu. Però que considerem vital i justifiquem, l'aportació dels pobles i la seva gent; aquí ens referim als jurisdiccionals i altres sotmesos per diversos lligams. Durant segles, tingueren un pes important en l'apogeu que va assolir la Cartoixa, etapa que tocaria sostre, quan pel maig de 1835, i degut a la crua llei de Desamortització de Mendizàbal, es va produir la desaparició de les ordes religioses i la crema dels seus convents.
Per donar autenticitat a la nostra investigació, agafarem les dades bàsicament del Registre Universal de les Escriptures que estan en lo Arxiu de Scala Dei i, d'altres fonts escrites que s'han posat al nostre abast.
Concrecions inicials
Per concretar el que seria el Priorat cap a la meitat del segle XII, amb els escassos pobladors que la Cartoixa hi va assentar, i per consolidar tal fi, els monjos els facilitaren terra i ajuda, i, censals per poder-se plantar, per enlairar els forns de coure pa, les ferreries, els molins i sèquies de rec. Amb aquelles ajudes es varen aixecar, creixeren i engrandiren els pobles, creant una certa economia que els permetria viure, sinó amb escreix, el suficient per fer-ho amb abnegat treball, però amb pau i harmonia. En aquells inicis hi tingué un impuls fonamental la Cartoixa, i aleshores amb el desenvolupament dels pobles, ells també s'engrandiren amb una proporció molt més accentuada, fruit de la renda dels censals prestats, les primícies, amb el delme, l'onzè, el vintè... de tot el que bellugava.
Aplegarem unes dades escrites, de quin fou el pes de la Cartoixa, en l'aixecament dels pobles prioratins, i com aleshores en moments diferents als d'avui, no s'havia assolit encara la valoració de la persona humana, que ha costat segles en acceptar-se, tot i què, malauradament, en una part força important de l'univers encara no s'aplica. Evidentment és arriscat -tot i que superficialment-, treure'n cap conclusió d'un altre concepte de la vida passada, que ha anat avançant -encara que massa lentament- cap a l'acceptació del lloc que li correspon al ser humà, tot i quan es van establir la Cartoixa, fou aquesta aliena a uns desgavells que regnaven, que no havien imposat ells. El tracte amb els prioratins sempre fou humà i respectuós, per més que condicionat a uns lligams amb la seva forma d'actuació i recaptar, que en aquells temps la consideraven com a justa.