Lent creixement i caliu familiar

    Aquells nuclis inicials anaren creixent i se convertiren en petits pobles, on vivien en pau i armonia, arrelant per damunt de tot, un caliu familiar i uns valors humans que s'arrossegaren a través dels segles. Se sentien segurs dins les pròpies llars, havien assolit una família gaudint d'una pacífica convivència. Eren feliços amb un bocí de pa, no aspiraven a gran cosa, acceptaven plenament aquell escalf. Els pares i avis eren estimats amb respecte i afecte, ja que eren la base fonamental d'uns llaços que els ajuntaven.  Per les llargues nits de l'hivern, plaentment arraulits a l'abric del caliu del foc; els majors ho passaven als menors la riquesa oratòria que a ells havien heretat els avantpassats. Quina felicitat i complaença! Pels estius ho feien al carrer a la fresca escampats pel terra. Tenien poc, gaudien de conformitat, no aspiraven a grans plaers, ja que els pocs de que gaudien els feien feliços. Treballaven de sol a sol, era el seu deure esperançat d'un nou jorn, que tots plegats a l'aclucar-se, ansiejaven aplegar-se falaguers a la llar al voltant d'una taula misteriosa, que els abastava per a tots felicitat.

   Respectaven els cartoixans, contribuents amb els deures que consideraven justos i sagrats. Tenien el convenciment i satisfacció, de que en cas d'adversitat o necessitat hi podien fer cap a demanar ajut, amb la seguretat que no se'ls negaria. La relació entre pobles i Cartoixa, sempre fou cordial i noble amb les distàncies degudes.

Arxiu de la Cartoixa

   La Cartoixa gaudia d'una organització profunda i perfecta, i especialment en ordenar l'enorme volum d'escriptures que eren les rels del seu imperi, profunda realitat, i calia tenir l'arxiu en òptimes condiciones i claredat. Evidentment l'arxiver havia de tenir un pes específic, i calia ser persona avesada amb profunds coneixements documentals.

    Donarem compte de com actuava aquell cervell que controlova els arxius, enorme xarxa de l'entorn que abastava.  Tenia unes normes concretes a complir.

    Entre els condicionaments figura:  Ha de procurar la pare arxiver de tenir lo orde del arxiu de cap, que desta manera ab gran facilitat trobarà a son lloch quan lo tornau, o, en torn de nou, i pera daçò fa de advertir que los calaixos guarden lo orde seguent:  Primer està lo que toque a la casa y Sacristia. Després los privilegis també Aposthòlics com Reals, han concedit a tota la religió, com los propis de la casa. Després estan les scriptures del mo.ir de Bonrepòs, les quals desde que Uní a esta casa, sempre han estat dividides, y és bé ho estiguen per a major clarícia, y perçò se ha de saber,  que sempre, que cerco coses de Cornudella, Albarca, Ulldemolins, y lo Aleixar han de veure si és cosa que specto per la Unió de Bonrepòs, y aqueixes estan en lo calaix de les viles circumveïnes: Lo de Montal, la quadra de fra Guerau, St. Marcel, y los masos de les Moreres, també nos specte per la Unió de Bonrepòs, y perçò estan les scriptures en dits calaixos.

     Després de Bonrepòs, estan totes les viles del Priorat, y la Morera té calaixos, hu en lo qual està Montal, Lo Masdeu, y Mas Morells. Després estan les scriptures de la Pineda, y després les de viles circumveïnes, y sempre vinguen algunes scriptures de alguna vila prop lo Priorat, se ha de mirar, si hi ha plech de esta Vila i anar continuant en lo registre les lletres, però si esta vila, que noy ha res, es menester posarla de part en lo registre, junt amb les demés. Després venen les viles que tenim en Urgell, y los termes rònechs, y la Plebania y Lleyda. Després venen les Viles de Urgell que no són del mo.ir, sinó que té censals y en esta se ha de guardar lo mateix orde que en les viles circumveïnes. Després va Barcelona y Girona, y en lo mateix calaix alguns censals de diferentes parts, quel cobra los procurados de allí, com són, Torà, Pallars & Cª. Després està Tarragona, y aquí se ha de advertir que en Tarragona, y en lo Camp tenim dos maneres de scriptures.

    Després sempre que li tornon ninguna escriptura guarde no la torno en lo arxiu, que primer no la borro del llibre de les notes, o, de memòria, y nos contento de tornarla a son calaix; sinó que la té de tornar en lo calaix a son lloch u orde, y així la trobarà després ab facilitat y poc treball.  1

    Aquí es deixa entreveure  l'abastament territorial pel qual tenien estesos els seus dominis que s'escampaven per tota Catalunya.