Com plantar les vinyes

    Com plantar les vinyes y a quin temps de plantar-les per ser més aviat criades. Lo plantar lo sep en terres de muntanya que és allà on se fa milló lo vi y de maijor calitat. Per plantar-los en tota forma de terra de muntanyes, primerament quan podareu la vinya, la que podareu primé, pendreu d'aquelles redoltes de la espèsia que vulgue plantar y les escapsareu del cap prim, que les queda de llargària tres pams 2/4, y les lligareu en un feix de 300 en 300 y les posareu a l'aigua que.y.toquen del cap gros cosa de 2/4 ho mitg pam. L'aigua no ha ser encallada que se corrompria, lo.si tindreu 15 dies ni que sie un mes, ayxò no ymporta, en lo mes de febré, mars ho abril, quan vos vingue més aproporsió los plantareu en una barrina ho parpal ab bona punta  lo ficareu a.la terra, y lo fareu fondo forseyjar-lo cosa d'un pam y mitg ho 2 pams, a l'últim del clot que la punta haurà deyxat aquell foradet tan prim y tirareu  un pols de terra perquè lo mallol ho redolta y posareu, quedaria allí aquell ayre ambient que és la causa que alguns ceps ben plantats se moren; y posada la redolta lo surgireu pels costats per atapeir la terra y guardareu atapeit la terra dels costats amb la mateyxa barrina ho parpal de tocà la redolta o mallol que no brotaria y quedaria mort.

    Pendreu una corda de 15 ó 18 canes y segons voleu plantar la vinya segons la bondat de la terra á 12 pams ho.á 10 ho.á 8 pams fareu un senyal a.la corda y la posareu tirada y a cada senyal y plantareu un mallol, la posareu l'altre rench als mateixos pams y veureu que los seps os vindran en quadro.

    Si aguardeu que ayge plogut per plantar la vinya, regularment un home hos plantarà 200 mallols, la terra s'obre milló y no cola per caure al clot que és un poc enfadós. Tot seguit o lo més prompte que pugau quan ayxe plogut los cavareu y los deixareu 2 nusos de sobre la terra y lo demés los escapsareu en una podadora que prou talla y posareu lo peu ferm al.mallol fase tan.poc moviment com se pugue que li seia molt pernisiós.   16

    Lo sep no és un arbre que qualsevol part se fa, sinó que en una part fa los raims molt bons y en altra part la mateyxa calitat de raïms són mol inferiors, lo.que.no.sucseeix en los altres arbres, sols en l'aulivés. Y.a. algo de diferència de l'oli d'una terra a.ser d'una altra. La diferència será de una dotzena part de dany, lo vi és.una total diferència, que en tenir mala sabor o ser agre tot hom escup per comprar-lo, sols té refugi de fer-ne aiguardent. Y aquell vi que per falta de no poder madurar al cep, trau tant poc ayguardent que.ab.los gastos no.paga lo treball de conrear la vinya. Lo sep per fer bon vi, lo plantareu en terra que sie un poch cecativa y  poch freda, que en terra freda no.y maduren els raïms y si és calenta solen madurar massa precipitats. Porrera y Pobaleda qui planta granatches cull mol vi. A cada terra proven quina espècie y.va millor per treure vi de qualitat. Tindreu cuidado a la terra que és perjudicada pel vent de mirar-vos que y.a. espèsies de sep que no.ls fa tant dany a.uns com.a altres en lo nostre Priorat de Scala Dey  les granatxes son les  menos perjudicades pel vent que és.un dels més grans perjudicis que pot tenir la vinya.   17