Trasbals de la verema

    Quan veureu que los vaïns veremen la vinya, sufrireu 8 dies més, si.la vinya no és massa jove, que alguns anys comprenen mols que lo raïm no tenen prou lo degut de ser madurs, y veent que lo vaí vereme, veremen ells que diuen que.si queda la.sua vinya que li farien mol dany en aquells 8, yo.sos dich que encara que mantinguesiu un home aquexos 8 dies de confiansa y guanyarieu mols dines, que valdria molt més preu lo vi que fareu d'aquella vinya.

    Tindreu cuidado de limpiar lo cup y les portadores y totes les aynes que an.de tocar los raïms que volen gran curiositat. Quan se poseu a vermà adverteixeu los talladós de raïms que si troben gatolls de raïms que no són prou madurs, altres mitg podrits, que és.dir tot raïm dolent, deixau-lo y no barrejar-lo en los bons, que acabat de vermà, se poden arreplegar y los posareu de part en un cupet y.ne podeu fer aiguardent y.os servirà ab lo temps.

   Poseu tan promte com se pugue la verema al cup, que lo tenir lo cup aubert masa dies no és profitós. Quan lo tingau ple lo tapareu ab les pots de sobre bolanderes  y no justes, que quan lo cup ho verema, arrenca la bullida també vos.e.les desbarataria y que sinó podia espirar per cap part també vos rebenteria les parets. Fareu piar bé la verema, no tan que no.y quede cap gra per trepitjà, que quan la brisa bull en.aquella forsa los desfà menos aquells que eren pansits.

   Al cap de 8 dies que vos haureu deixat de posar raïms o verema, lo trescolareu y posareu lo vi a les botes. Si estan ben assabades no les toqueu que tindreu segur de tenir lo vi millor que si n'aguesiu tret les mares. Lo que fan molts, que quan han buidat la bota de alsar-la de l'un cap dal, y en un ferro trauren les mares és un gran disbarat , si.lo.vi que an tret era bo, que aquella mare que queda a la bota sen bona, és la conservació del vi de l'any vinent.

    Abans de posar lo vi a les botes les aulorareu, compendreu quin mal oló llansen 5 ho 6 dies abans y.si compreneu que sien agres o qualsevol altre mal gust (menos lo florit), les amplireu d'aygua bona y clara y les deixareu estar 3 dies plenes, y un dia abans de omplir-les de vi, les buidareu de l'aygua y les tapareu de dalt y de baix ab més cuidado que si fosen plenes de vi. Los demés regustos  los traureu en primé lloch l'agre en aquells 3 dies de la bota plena d'aygua, que com lo agre s'a yntroduit dins de la fusta pels poros que té, l'aigua també s'yntrodueix per aquells poros y ne trauen aquella agró, que estava comunicada abla fusta, que lo contrari de l'agre és l'aigua, encara que me direu que la bota ha quedat desaborida, sí.que.es veritat, però si l'aigua és bona y clara no li.a deixat cap mal gust y después que aquell desaborimen se pot alivià en posar un cortó més de ayguarden refinat a les botes.

    Aquella tria de raïms poch madús, malalts, podrits y terrosos, que aureu deixat que os.e.dit que's poseu en un cupet, al cap de 15 dies trascolar-lo, y tot seguit ne fareu ayguardent que encara quan sol eixí ya sol tení una punta de agre no hi fa res per fer refinat de prova de 3/4 se.a.de pasar 2 vegades pel olla, d'aquella agró no li quedarà.

   Si per a casa, ho per fer algun regalo, voleu fer algun vi esquisit a.veu de pendre lo treball de triar los raïms de la calitat que vulgue fer aquell vi, so.és moscatella, macabeu ho granacha, etc. Quan no lo falte res de madur, los cullireu del sep ho.los deixaren estar allí 3 dias al sol y sereno y los posareu en uns canyisos, y en aquells tres dies se'n va molta part per los poros d'aquella sustància vitrosa que té lo raïm y li.queda la sustància, després pendreu una premsa y premsareu aquells raïms sensers y  los tornareu a premsà. Tot seguit ho posareu en una bota y veureu que al cap de 2 dies se posa a bullí com si la bota fos un forn de cals, y trau fora una bromera y lo supèrfluo, y al cap de 8 dies lo trasbalsareu en una altra bota y en poch temps serà clar que si.no.ho.feu així de tresbalsar-lo tardarà molt a aclaris-se y fóra lo vi blanch espés.

   Aqueix és lo motiu que.y.a. terra que no tenen nom de fer-si bon vi y fan uns vins blanchs i negres que loi qui'ls beu que és de la terra que.s fa bon vi que.en.prou.que.fes la.y poder fer creure que sie d'aquella terra tal vi y.és que.y.a. posat aquell treball que.yo vos dich y podeu ynfeí que si aquell treball lo prenien en aquelles terres que són de bona calitat com.és lo Priorat de Scala Dey en l'arquebisbat de Tarragona.   22

   Amb el pas del temps, la gran major part d'aquelles pràctiques es consolidaren per sempre, i en altres es va demostrar que serien millorables, tot i que es reconeix l'enorme esforç que es va realitzar per adquirir tants coneixements,   i aplegar ordenadament aquest recull.