Obligacions imposades

    El poble patia misèria i fam, i no obstant l'exèrcit que lluitava en contra els francesos, tanmateix tenia dificultats per al manteniment de la tropa, i la seva preparació per a la lluita quan ho considerés necessari era precís efectuar-la, i alhora  se'l compensava amb la captura o mort de quelcom francès. Se'ls obligava a preparar el terreny en condicions, per a una fèrria defensa en cas d'atac i cabdellar com fer-ho. N'apleguem unes dades de la  Circular des de Montblanch, datada el 16 d'abril de 1811, en la qual es comminava als pobles: Que se'ls assignaria uns llocs per a poder-se reunir, i preparar per a la futura lluita, a tots els homes solters i vidus sense fills, circumstància que es faria tots els dies festius pel matí, on els prepararien en el maneig de les armes, i se n'encarregaria un Regidor que s'aniria tornant.

   Se'ls preveu, que al primer avís, deuen acudir tots els veïns, als llocs assenyalats per fer-ho, i efectuar els següents treballs: Obriran còrrecs en els camins i carrers per evitar el pas de l'enemic, cavant també pous, inundacions, mines i brancatges; s'obriran espitlleres per les parets, en es pugui atacar a l'invasor. Entre una casa i l'altra, s'obriran obertures per poder-se retirar, i traslladar d'un lloc a l'altre sense cap mena de risc.

    Posteriorment, i per Pablo Antoni Miró López de Herrera, tinent coronel d'Infanteria dels Lleals Manresans, i Governador militar i polític es comunica:

   Es compensarà als veïns, que per cada francès que justifiqui haver mort, seran recompensats amb 169 rals; també amb 120 rals, al que presenti  un passat de l'exèrcit enemic a les autoritats.

   Per poder atendre al manteniment dels hospitals, es recaptaran fons d'una manera molt especial, en què, començant el dia 24 de l'actual, fins el 3 de març pròxim, a tots els pobles del Principat, s'hauran de celebrar balls públics sense màscara tots els diumenges i dies de festa de cada setmana, i en els tres dies de carnaval, quedant durant aquests temps prohibits tots els particulars; l'entrada al ball serà de mitja pesseta en els pobles que no passin de dues mil ànimes. Datat a Vic el 1r de gener de 1813 i signat per Lluís Lacy. 37

   Podeu figurar-vos quan després d'uns anys de guerra, quines ganes tindria el veïnat d'anar a ballar, que es trobava en el dilema d'haver de fer-ho per no contradir el manament de les autoritats.

    A començament de juliol de 1813, varen passar per darrera vegada pel Priorat, tot saquejant els pobles, i a finals d'aquest mes les forces franceses abandonaren Tarragona i es retiraren d'aquesta contrada. La guerra però no havia acabat fins l'any següent de 1814.

    Cal fer esment que la Cartoixa fou bastant respectada en tot moment, on no s'aproparen tant  a saquejar durant la seva invasió com ho feren a altres llocs, ni tan sols quan ocuparen la Morera, a quatre passes del cenobi. Tal vegada al ser els cartoixans de procedència francesa, portaven ordre d'oferir-los un cert respecte.

    No cal ser massa erudit per donar-se compte de com anirien les terres pels pobles, puix el treball no es faria amb regularitat, doncs tots estarien inquiets i espantats, per la presència en el moment més inoportú de les forces franceses. Causa immediata d'aquest enrenou, la punyent misèria de sempre, més cruel entre els que vivien del treball de la terra.