Jaume Sabater i Alentorn, neix l'any 1926 al Lloar (Priorat) enmig d'una familia com tantes d'altres, molt lligada a laterra i les vinyes.

El seu pare era secretari d'ajuntament i va ser soci fundador de la Cooperativa Agrícola del Lloar. 50 anys després, els seu primer nét ja corria i retria homenatge a aquells homes que la van fundar.

La seva infantesa, a l'ombra del seu pare, el va fer un noi molt introvertit i inquiet. Era molt amic dels seus amics, una persona revel i molt tolerant alhora. Va viure temps molt difícils.

Duia sempre a la butxaca un grapat d'ametlles, cosa que tenia un doble sentit: anaven bé per a la gana i donaven testimoni del seu tarannà. Malgrat els pocs recursos que, de vegades, una persona té, sempre porta un potencial dintre seu per a poder treure enfora.

La guerra, amb 10 anys, el va marcar molt. Va esvevenir un espectador innocent, però això li va servir per aprendre una gran lliçó: no hi havia ni bons ni dolents, sinó que hi havia Víctimes d'una guerra...

Entre vinyes, ametllers i oliveres es va fer gran, un home sensible i bo, i va trobar a la persona estimada.

Home polifacètic, de jovenet ja escrivia i dibuixava. Es va fer tècnic de ràdio i mentre ell, al vespre, feia programes de ràdio a la gent del Priorat, les seves filles jugaven davant de la llar de foc amb un condensador.

Va presentar-se a Madrid a unes opocisions de l'administració local i va exercir en diversos ajuntaments del Priorat, a més de treballar a la Cooperativa Agrícola del Lloar, on s'encarregava de l'administració i d'elavorar el vi. En tenia cura durant totes les hores del dia i la nit.

Va formar part d'un equip d'homes i entre tots van empényer el nostre estimat Priorat, en un temps en que no lluïa arreu, més bé servia per a fer lluïr els altres vins.

(Extret de l'homenatge a Jaume Sabater Alentorn del 26 d'abril de 2008 amb permís)