Lligams amb els pobles de la jurisdicció

Lligams amb els pobles de la jurisdicció

   Des de bon antuvi i per la superioritat, s'establiren i imposaren uns lligams entre els pobles del Priorat i la Cartoixa. Els primers carregats d'obligacions pels favors rebuts, i els cartoixans que aspiraven a treure'n benefici. En donarem compte de quina fou la dependència dels pobles  baix el seu senyor:

   Item un Plech de papés en los quals se troba la pretensió del Monest. de Scala Dei contra alguns terratinents de la Morera que recusaren portar lo Delme a la Conreria, pagantlos lo Salari que asseñala lo Capbreu de la Morera.

     It. una sentència arbrital dada entre la Universitat de la Morera y Montal de una part, e, les viles de les montanyes de Prades de altra; sobre certa contribució que les homes de les dites montanyes demanaren als de la Morera y Montal per la questia que ells feyen al Sr. Rey y fonch declarat en favor de los vassalls del mo.ir. tests. per en Pere Bocona, notari de Prades idibj. 1298.

   Una carta en pergamí, que conté la Concòrdia feta entre lo Prior de Scala Dei  y los llochs de la Morera, Torroja, Montalt y Masmorells sobre la Dècima de Ovelles i Cabres. En lo any 1365.

   Item. Una sentència Real donada en favor del Monir. de Scala Dei contra los llochs de Gratallops, Vilella, Torroja, Poboleda y Porrera, a saber los de Porrera de Avellanas, los de Torroja de Ametlas y Nous, los de la Vilella de amunt de Figas y Ametlas, los de Poboleda de Avellanas, los de Gratallops de Ametlas y Figas, y assó conforme lo delme dels demes fruits, tambe foren condemnats a pagar los Delmes la estimació de ells e del Litis motae. Data a 26 de Abril 1594; tests. per Monserrat Cabonell.

    En lo Calaix de Poboleda ab lo seguent señal + 11 se trobarà lo franquiment de la Verema reduhit a la desena, que antes pagavan a la desena y a la onsena, de la mateixa manera pagaran los de Torroja, Vilella i Masmorells; però no se troba  llur afrontació; les prestacions en moneda o espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de drets i règim d'amortització.  4

   No deixaven de ser documents que controlaven  la sociologia i l'economia  en general, junt amb els capbreus com a lligam base.   Es solia esbrinar si hi havia hagut transmissions patrimonials, adquisició de béns i altres variacions per anar-los tenint al dia. Sovint en un període de temps se capbrevava de nou, regularitzant la situació. Es designaven uns capbrevadors que eren qui jutjava tot el procés. Es controlaven els deutes endarrerits, intentant amortitzar-los. Uns escrivans anaven anotant les indicacions del jutge. Res que tingués el mínim valor i rendiment s'escapava a l'acció del capbrevador.

  Aplegarem apart, tot un ventall dels variats privilegis que la Cartoixa havia adquirit, fent menció especial a la diversitat de pobles i llocs, tant dintre com fora del seu àmbit jurisdiccional.