Dificultats de comercialització

   Víctima de la guerra del francès, les terres catalanes sortiren arruïnades, especialment per la manca de braços, però sobretot també, per la pèrdua dels animals de treball. La falta de treballadors i atzembles, els saqueigs, les ofegadores contribucions, els apremis o préstecs forçats, i l'obligatorietat de subministraments per la tropa i pels bagatges, tot això fet sovint pels patriotes i pels francesos els uns darrera els altres, va caure sense miraments ni compassió, vers el poble cada dia més ofegat.

   Fou l'any 1818 quan la crisi era forta tant a la ciutat com al camp. Una vicissitud estructural a causa dels trasbalsos soferts pel règim senyorial, aferrats els senyors en mantenir llurs rendes i recuperar les pèrdues produïdes pels anys de guerra, i la creixent oposició dels pobles  davant les exigències senyorials; i tot plegat se suma a una crisi conjuntural provocada per la manca de mercats per als productes agrícoles que havien assolit de comercialitzar llur producció, i això afectava primordialment al vi i sobretot a l'aiguardent. Al Priorat s'hi havien muntat a molts pobles fàbriques d'alcohol.

   Una de les greus dificultats en el trienni liberal, era la modernització de l'agricultura. Per tal d'actualitzar-la en sentit capitalista, hom seguí i completà la legislació de les Corts de Cadis. Era imprescindible fer-ho en primer lloc amb la utilització de la terra (llibertat d'explotacions, d'arrendament i comercialització dels productes), calia reformar el règim de propietat per instaurar el principi de propietat privada; calia redistribuir la possessió i fer entrar tota la terra en el lliure joc del mercat a través de la desamortització de les propietats de titularitat, bàsicament béns municipals i eclesiàstics. Calia d'eliminar la supressió dels impostos i drets senyorials, inclòs el delme, i en la reforma de l'estament eclesiàstic.    La idea liberal en que l'increment dels productes, sobretot a través de l'agricultura, possibilitaria un increment de la base fiscal, però això era, evidentment, una esperança a llarg termini. Les injustícies del règim anterior, es volien compensar amb la substitució dels impostos sobre el consumidor, per una contribució directa a la riquesa que en gran part, gravava la propietat de la terra. La nova contribució tingué molt mala fama al camp, i ha de ser considerada com un dels motius principals de la revolta pagesa catalana.  39

    El 22 de març de 1820 foren convocades Corts ordinàries. En elles s'intentà un nou canvi a través de la reducció del delme eclesiàstic a la meitat; però al mateix temps, s'elevava la contribució directa. Si bé els càlculs fets estimaven que l'augment de la contribució era molt inferior a la meitat del delme, cal tenir en compte que el nou impost era fix i cobrat en moneda, dos aspectes poc favorables a una agricultura endarrerida, amb collites molt desiguals i mercats poc formats.

   La sublevació general de 2 de maig de 1820 amb la modernització de caire capitalista que comportava el règim liberal, en comptes de representar una millora, resultava de moment un empitjorament de la major part dels pagesos, i barrava el pas a les reformes que aspiraven, resumides en: terres disponibles i reducció dels impostos.    En una situació de crisi econòmica, i sobretot, agrària en general, agreujada per la mala collita i per la peste de 1821, els pagesos veien com se'ls exigien impostos en diner, mentre llurs productes no trobaven mercats, sinó a preus molt roïns.  40

   La conjuntura al camp s'anà agreujant i l'esperit de rebel.lió i represàlia entre els camperols s'estenia com una taca d'oli, i es feia difícil aturar aquell moviment de venjança, ja que la justícia per la que es lluitava no arribava, doncs malauradament com sempre, el capital controlava i ofegada la veu dels oprimits.