Ordenació del Terreny (segle XVII) - Límits del Priorat en 1628

Ordenació del terreny  (segle XVII)

     Hi ha un fet que en donarem compte, de quan es va establir sobre el terreny la fitació de tot el contorn durant el segle XVII. Sembla que la delimitació agafava una part molt important del terme del Lloar, tal vegada per desconeixement del terreny, ja que  mai en cap lloc ha figurat que les terres del Lloar -abans de la Figuera-, haguessin tingut cap relació amb els cartoixans. Jo soc lloarenc, he estudiat a fons la seva història, i cap font documental no hi ha establert el més mínim  lligam, ans al contrari, hi va haver sempre una clara diferenciació entre la baronia de Cabacés -en la qual sempre hi ha estat inclosa el Lloar-, i els dominis de la Cartoixa. Però coneixedors que havem estat del terreny -pam a pam-, tenim noció clara del nom de tots els topònims, i d'aquesta delimitació en donarem nota acuradament, de forma especial la línia que sembla s'aparta de la coneguda en tot moment.

 

Límits del Priorat en 1628

   Aquest any es va fitar tot el Priorat amb representants del Monestir, de Montal, de la Quadra de Fra Guerau i altres. Farem ús d'una fitació parcial per justificar la inclusió de les terres del Lloar; entre els punts que es fitaren cal destacar: "Es dirigiren després cap el coll del Bolcador fins el cim del Tossal dels Pics  (la Vilella Alta),  i baixant aquí i dirigint-se cap a migdia i ponent, anava el coll dit del Camp i després enmig del cap, de la serra dita de les Sellongues  i dels Terrasclans,  (totes dues de la Villela Alta frontereres amb la Vilella Baixa),   i baixant d'aquesta serra passava pel camí de l'Ereta fins arribar al límit del cim de la serra dita la Pedrenyera, per tornar novament al riu Montsant, passant  per la heretat dita la Basseta que antigament era del Mas den Serres  (limit entre Gratallops i la Vilella Baixa)  i arrera d'en Roca i Aubada.  Després anava a la part més baixa de la Serra d'en Gibot, on confrontaven els termes de la Figuera i de la Vilella Baixa. Seguia fins a la part més baixa del barranc del Trenc, que era el lloc on arribava el terme de la Figuera  (la totalitat d'aquest barranc sempre ha fet de partió amb el Lloar)  i aleshores començava a confrontar amb els termes de Garcia i el Masroig  (avui tot pertany al Molar).  Arribava seguidament fins a l'aiguabarreig dels rius de Siurana i de Montsant pel lloc anomenat Duesaigües  (conegut avui com Dous Rius)  i on confrontaven els termes de Gratallops, Garcia, Masroig i Falset. En aquest punt hi havia  una separació natural entre el terme de Gratallops i Falset mercés al pas del riu Siurana".   11

    En un plànol revisat, es dóna constància dels diferents llocs i topònims que fixaren sense cap dubte, una línia divisòria de la qual mai se n'havia parlat i que no sabem quins foren els motius de traçar una incorrecta delimitació que a la pràctica no va existir mai.