Brutalitat de l'exèrcit

Brutalitat de l'exèrcit

    Porrera no va poder oblidar mai el fatídic dia 19 de novembre de 1809, quan a l'apuntar l'albada, arribà al poble la notícia de que venien els francesos per la part de Cornudella. S'escampà l'alarma i en un moment va quedar la vila deserta per refugiar-se  cap a les muntanyes. Sols quedaren en el poble alguns confiats que pagaren amb la mort el seu negligir, com foren Ramon Ardèvol "del Frare", Joan Prats dit "lo Jaumet del Frare". També Marià Fraijinet, que amb un rec era l'encarregat de portar l'aigua per abastar les tropes espanyoles en una vella casa d'Aduart.  Cremaren algunes cases i l'ermita de Sant Antoni, convertint l'església en quadra de cavalls.   30

    El 10 de desembre de 1810 una divisió francesa va entrar a Cornudella amb el saqueig habitual i alguns morts. Passaren per Albarca on cremaren l'església i algunes cases, i passaren després a Ulldemolins i Margalef,  on hi feren una estada de 10 dies. En aquesta ocasió i al mateix dia 10, els francesos van arribar fins la Morera que segons es diu com se havia arroplegat molta gent de sometent dels pobles vehins hi hagué molt foch. El dia 12 una columna de vuit cents francesos van entrar al poble i hi calarem foc; dues cases resultaren destruïdes i altres trenta.cinc malmeses, entre les quals l'església que va sortir molt afectada, amb la pèrdua d'altars i de tot l'arxiu parroquial.  31     

    Un dels fets que més va commoure el poble torrojà durant la Guerra del Francés, fou la despietada mort que els soldats invasors donaren al rector Mn. Sebastià Aduart, a la seva neboda i a la seva majordoma. Apleguem un testimoni de qui visqué aquella inhumana carnisseria, Mn. Josep Armengol: Dia 8 de Junÿ Vigilia de la Santíssima Trinitat, Any 1811, patí aquest poble de Torroja una gran Invasció de Francesos que constaba de cerca un mil y feu tercera Visita después de dos antecedents que se havian ya sufrit. En totes tres vegades que vingueren, tota la Gent marxaren y desampararen lo poble arrimanse per los racons de las montañas de aquest Priorat. Y lo mateix rumbo seguiren Yo el Vicari y Senyor Rector. En la primera vegada que vingueren espatllaren las portas de las casas y robavan lo que trobavan, espatllant portas caixas y també prengueren de la Iglésia una Custòdia Vella per no haver tingut temps de desarla, quatre Albas, tiraren en terra lo Sagrari y algunes coses mes. En la tercera vegada que vingueren que fou en lo dia y any sobredit, encaminantse cap a Poboleda per anar a socorrer lo xercit  que tenia citiada Tarragona, encontraren resistencia dels nostres envista de Poboleda, y luego feren dos divisions una per la Muntanya de los Crosos, ahon estaven dins duna Barraca la mes amun de Casa lo Rue, lo Senyor Rector Sebastiá Aduart, la sua neboda Raymunda de Casa Marimon y Conradó dit Rué, la Majordona del referit Rector, Manuela Ribollet, y en dita barraca de casa Rué patiren los tres referits la sua mort de las mans de quatre Soldats de Cavalleria Francesos. Al Sor. Rector li feren una gran ferida al costat per la qual treia los budells, una altra en lo cap y gran, y altra també gran en una galta de la cara, y moltas en los Pits testimoni yo de vista de veurer ditas feridas. A la sua Neboda Raymunda li partiren lo cap ab golpe de sabre y en los Brasos tenia feridas las que penso resultaren quan li pegaven en lo cap. La Majordona fou travessada del coll ab una bala. Aquestas són las circumstàncias  de la trista y funebre catastrofe succehida en aquest poble en vestigi de la ràbia y malícia y furor de las tropas francesas, en escrit per notícia dels posteriors. Josep Armengol Economo.   32

    Grans contingents de francesos voltaven pel Priorat, i el 26 de maig de 1811, una columna procedent de Mora d'Ebre, entrà al poble de Gratallops, i saquejà especialment l'església i algunes cases particulars. A l'església els soldats profanaren les relíquies, trencaren les petites caixes i ho malmeteren tot llençant-ho per terra. El vicari Francesc Robert, una vegada fugits els invasors arreplegà de terra el que quedà de les relíquies, ho posà dins una caixeta on estigué tot amagat fins que els francesos fugiren definitivament.  33