Esclata la revolta

   La mort de Ferran VII el 29 de setembre de 1833, fou el detonant que havia de fer esclatar a tot el país la guerra civil, i la divisió en dos camps ja netament delimitats: D'una banda els elements liberals tant civils com militars, que recolzaven Isabel, nascuda tres anys abans i proclamada reina, i la regent sa mare Maria Cristina. De l'altra el clergat, part de la noblesa i la pagesia, sobretot la benestant.  52

   Inicialment i en els dos primers anys de lluita, no s'havia produït encara pel Priorat cap enfrontament, a pesar de que entre els veïns de cada poble, no  s'esborrava encara la nefasta ideologia que els separava, i que els va tenir en lluita durant la dècada dels anys vint, i en aquesta nova contesa que començava, amb els ulls encegats, potser molts somniaven treure'n un profit substancial i deslliurar-se també de la mísera economia en que es movia el món de la pagesia.   

   Donarem compte d'uns fets inicials abans de la tragèdia de 1835, que acabarien amb la desaparició i crema de la Cartoixa de  Scala Dei.     Per la majoria de pobles prioratins hi havia un certa predisposició per la causa carlina, i aviat foren nombrosos els que s'allistaren al seu ferment, tot i que per fer-ho, els calia abandonar la llar, i anar tombant pel món al quedar fora de la legalitat. Els enfrontaments encara no eren genèrics, tot i que els moviments s'anaven porduïnt, tot i què de forma aïllada. Va arribar la notícia a Reus, que per un que havia baixat de Torroja, varen saber el 6 d'abril de 1834, que el dia anterior 400 facciosos van passar per Gratallops procedents de Falset, que arribaren a Torroja on passant per una muntanyeta, evidentment el Coll de Poboleda, van passar a tal població, on es van reunir amb un  grup que venia pel camí de Porrera.  53

   Al poble del Lloar hi havia un grup important d'homes d'ideal carlista, com també per altres de veïns; aquesta circumstància era coneguda pels capdavanters de les forces de Don Carles, que es bellugaven pel lloc. Amb l'ànim de fer-se amb el Priorat, i reclutar adeptes per la seva causa el 8 d'abril de 1834, Carnicer amb 1.500 homes creuà el riu per Móra d'Ebre, acompanyat dels guerrers Ramon Cabrera i Joaquim Quílez. Aleshores la milícia de Falset s'afanyà en plantar-los cara, i en albirar, els de Falset es deixaren caure sobre seu, que essent en nombre inferior, els feren fugir en desordenada escampada.  54

   Malgrat que el seu pas era ràpid, se'ls agabellaren una colla d'homes dels pobles per on passaren, que ni tan sols pugueren unir-se amb el gros de la força de Carnicer; alguns esmunyits tornaren cap els seus pobles; altres foren capturats, i com a càstig, enviats a Cuba, la qual cosa equivalia a una mort certa. Foren mes de 400, els que per sentir la causa carlina, foren embarcats cap a Cuba a galeres, i encara que no se sap de quins pobles eren, foren conduïts a l'esclavitud i a una mort angoixosa i certa. Però entre els embarcats cap a Cuba, després de ser detinguts, hi havia els lloarencs Pau Sabaté de la Plaça, Pau Sabaté de l'Era, Joan Musté casat amb Teresa Bartolomé, Llorenç Llorens del Maset, Francesc Roigé Gibert, Josep Escoda dit lo Monjo, Josep Sabaté dit lo Xavo i Francesc Sabaté Masip.  55

   Abans de cloure l'any 1834, d'aquells embarcats coneguts, quatre havien mort, víctimes de tractes inhumans, esclavitud i tota mena de vexacions, i els restants ja no tornarien mai més.  56

   Las notícias que tenim són les mateyxes fins ara que li escriguí ayir abans de que a les 8 del vespre (10.abril.1834) entraven los Carnicers al mateix puesto de la Morera, Cornudella  y hermita de San Joan. Los voluntaris de esta estan ab lo Governador a Gratallops. Los vinguts de Cornudella diuen que allí eren pochs y tots dels pahís,  y que lo gros estan en la Morera a San Blai, San Antoni y alrededor sobre la Cartuyja, però això era ayir de tarde.

   Los de Falset se deixaren caure serca de Masroig a les 5 del matí, y havent topat amb una partida de 15 o 16, se escopetejaren un rato y resultaren tres presos y tres morts de la partida facciosa.  Los de Tivisa anaren a la part de Ginestar, buscant lo Farena del Lloar, que capitanejava altra partideta y no se sap los encontraren. Ja comensaven a venir fardos del Priorat, però ho sospendran amb la fugida dels dolents que han quedat.  57

    A mitjan de 1834, un lloarenc, Josep Masip Musté, servia com a oficial a l'exèrcit realista, junt amb altre també oficial, Joan Rebull de Cornudella. Desertaren de la unitat on prestaven servei, a Vilanova i la Geltrú, per passar-se al bàndol carlí. Es publicà una ordre de captura al BOPT n.42 de 22 d'agost de 1834, però del que no es troben dades és si foren capturats o no. El Josep Musté era fill de cal Torroner i s'havia casat amb Antònia Rebull, que quedà aquí amb dos fillets menuts. Ja no tornà al seu poble; va caure víctima de la guerra el 25 de novembre del mateix any, entre els termes municipals de Pauls i Alfara.  58