Els incendis no aturaren  la guerra

    En mig de la mateixa, hem fet un parèntesi per narrar els esdeveniments de l'assalt, destrucció y crema de convents, que el constant fustigar de la guerra aviat els feu oblidar; continuarem doncs amb la narració de fets mediàtics que afectaren posteriorment els pobles del Priorat.

   El 27 d'agost de 1835, comparegué un grup de la facció a la Palma d'Ebre i els voluntaris torrojans els van empaitar fins a les Garrigues; hi van participar altres pobles del Priorat. Segons es narra aquell dilluns va caure una forta i extensa pedregada, que agafà Castellvell, les Borges, part de Riudoms, tot Porrera i Torroja fins a la vista de Falset, ocasionant força estralls.  62

   Fou restablerta de nou la Milícia Nacional, fet ocasionat a meitat del 1836. Aquí al Priorat es va organitzar el 2n. Batalló Lleuger de Milícies Nacionals, compost pels milicians de Cornudella, Torroja, Gratallops, la Vilella Alta i Poboleda.   63

   El 9 d'agost de 1836 escrivia des de Falset J. P. a Satorras: lo dia 6 a las 7 de la tarda lo Trempat amb uns cuans dels de la patulea tingué lo atreviment de comparèixer a les últimes cases de la rabal del Portal de la Font de esta. En aquell camí matà a un nacional que venia de treballà y agarrà al escribano del Sor. alcalde de quí, y per deixarlo li demanaren 200 onzes. En la mateixa nit entrà lo Favot a Marsà, mataren allí al pare del comandant de nacionals y cremaren la casa de este. Al dia següent se reuní la facció de dit Favot a Capsanes en número de 600 homes y a la nit del dia 7, tornà a Marsà y aquell poble fou del tot robat y prengueren a varies personas lligadas y entre estos un de nuet.   64

   A Torroja tingué lloc el primer enfrontament el 5 de setembre de 1836, moment en què el poble no estava fortificat. El cabdill carlí Ramonet, amb uns 300 homes tombava pel Priorat, i en arribar al poble torrojà topà amb els milicians locals, els quals sense fort a la població, per la nit se n'anaven a reposar al camp i per les rodalies. Hi feren cap els carlins,  passaren la nit en alguna casa oberta que els era afí, i en apuntar l'albada, es deixaren caure sobre els milicians que encara descansaven entre els ceps i sota els arbres. En agafar-los per sorpresa, en mataren vuit, amb alguns ferits i deu presoners que salvaren les seves vides demanant clemència, que segons diuen, aquell cap era un home de bé dins les atrocitats de la guerra. Quan se n'assabentaren a Porrera, alertaren la milícia, que es desplaçà ràpidament cap a Torroja per auxiliar-los. En arribar ja havien fugit els carlins, tot i que el poble consternat els va acollir amb alegria, donant-los dinar a tots, fent-los un bon arròs i carn a la brasa, després del quals se'n tornaren cap el seu poble. Segons es va saber amb posterioritat, els carlins passaren aquella nit a la casa de Maria Escoda, amb la complicitat de Miquel Crivillé, la filla del Besonet i Maria N. (a) Tornera.

    A l'inici del 1837, fou quan Torroja començà les obres de la seva fortificació taponant alguna porta feble, i aixecant porxos  en els quatre punts vitals de la vila. Es tancà el Carrer Major pels seus dos extrems, aixecant el portal de cal Vall, deixant fora part del carrer de la Font; l'altre, el de cal Pere Sans, junt a la Serreta; és tancà la Plaça al començament del carrer de l'Era, on encara avui continua el Porxo; l'altre portal es feu darrera de l'església, tancant el camí de Gratallops. L'obra fou costosa, els va caldre un esforç de tots plegats. Hi participà tota la gent aprofitable en edat de treballar i el pagament inicial fou nul.  65

    El 22 d'octubre Cirera escriu a Brufau: Ayir eran a Gratallops y la nostra divisió de Oriarte ab lo batalló del 5è. los dos de voluntaris de ésta y lo de Amèrica que se acostava a 3.000 y 50 cavallls y la gran facció al Lloá, Bisbal y Cabacés.   66

    Un fet singular i tràgic que va afectar el sentiment del poble lloarenc, va ocórrer a Benifallet el 10 de gener de 1837, quan el veí del poble del Lloar Jaume Saco, fou afusellat públicament a la plaça del poble per les forces del comandant Domènec Vidal, a les 12 del matí. Estava casat amb Mariana Escoda, a la qual li foren comunicats els fets. Se’n desconeixen les causes.   67 

    El pretendent Carles de Borbó,  Carles V per als seus partidaris, es va dirigir el mes de març de 1837, des del nord d'Espanya fins a la zona de l'Ebre català més segura. La columna expedicionària, que necessitava diàriament 14.000 racions d'etapa i 2.000 de pinsos, i integrava infanteria i artilleria, va passar per Cabacés els dies 27 i 28 de juny i deixaren el poble totalment espoliat i net de blat, ordi, d'hortalisses, de fruita i de farratge. A Cabacés, Carles s'hostatjà a ca l'Homdedéu, i a Margalef a casa de Josep Rogé. El mes d'abril resistia a Ulldemolins el brigadier carlí Torres, tot amenaçant els ajuntaments constitucionals del Priorat, si no dimitien de llurs càrrecs. El dia darrer de l'any trobem encara les faccions  de Ribas, Sabaté i Ramonet a la Vilella Baixa, los quals foren finalment rodejats i vençuts per quatre columnes de les tropes de la Reina.   68

    A mitjan setembre de 1838 els calins amb una important columna romanien amagats entre el boscatge i concretament el dia 21, Tell amb els seus homes es llençà damunt Torroja, fent recular els milicians fins a l'església on es feren forts; com que aquell capitost  no els podia abatre per manca d'artilleria, intentà i va assolir, venjar-se de la impotència que l'ofegava, calà foc al poble; els cristins des del camp ho contemplaven amb molt dolor. Mentre cremaven les cases properes al fort que defensaven els nacionals de Torroja,  el fum que sortia de les flames quasi sufocava i asfixiava. A l'església, el comandant d'aquells valents assetjats, Josep Fort, va agafar una granada de vidre i després d'haver-la encès, en anar-la a tirar per la finestra d'una casa propera on s'oïa l'enemic, sobtadament li explotà i li rebentà la mà dreta; amb tot i el contratemps, estès en un matalàs, dessagnant-se per complert, alenava els seus. La presència d'avançades de milicians de pobles veïns feu desistir Tell cap els amagatalls.   69

   L'aspecte del poble era esgarrifós, la mortalla del foc treia el cap per portes i finestres. Quan la gent tornaren, tot cremat, a cadascú pel seu compte, li va caldre apagar el foc, netejar la casa, i apanyar amb dur esforç el que podia. Inicialment hagueren d'aixecar les teulades enfonsades i consumides per la crema, taponant algun forat de finestra per no poder abastar-ne una de nova; el primer hivern els fou dur, i durant llarg temps lluitaren per renovar-la. Posteriorment es féu un estat comparatiu de les cases que tenia el poble abans de la crema, les que foren cremades i les que van quedar finits els fets.  El resultat final fou que el poble contava amb 149 cases, de les quals 63 caigueren pel foc dels carlins, quedant-ne senceres 86; els resultats no deixen de ser esfereïdors.   70

    El mateix 30 de juliol, Freixes escriu a Lasala des de Falset; després d'un temps de sonada tranquil.litat, que abans-d'ahir, es va apropar una patuleia a Marçà, d'uns cent homes, i com havien capturat  un nacional que treballava al seu hort, va sortir del poble una partida de quinze liberals, la qual cosa fou una indiscreció, doncs en quedaren set d'estesos, víctima del seu valor inoportú.  71

   A nivell estatal el 1837 les Corts elaboraven una Constitució més moderada del que les circumstàncies  semblava anunciar; insuficient, però per a dur la pau i l'ordre no sols a un país desballestat per una guerra civil, sinó del sector liberal que acabava d'aprovar la Constitució.  72

    El dia 13 de abril de 1838, sortí una divisió de 3.000 homes y uns cent cavalls y ayir al matí tenian foch a la part de la Figuera y Cabacés; la mitat que anà per Gratallops y seria ab lo Pep del Oli. La altra mitat anà per Ulldemolins y és regular se uniren a los de Granadella.   73

    Cap a finals de setembre, Llagostera, capdill carlí va passar el riu Siurana amb una gran columna i amb dos canons i es dirigí a Bellmunt, on a l'església es refugiaren i fortificaren els nacionals del poble; a força de trets de canó, el campanar amenaçava d'esfrondar-se i sepultar dins les runes aquells infeliços que no podien resistir contra tant nombroses forces, sortiren d'aquella església per un pas subterrani que donava les afores del poble, i amb ajut d'una nit d'aigua, el capità Subirats i totes les forces feren cap mig extenuats a Porrera.  74

    El mateix dia 25 d'octubre explica Lasale: Ayer se sentí gran tiroteo a la part de Poboleda y se asegura que fou cerca de Torroja ab los del fort y per la muntaña ab dos compañies sortides de Porrera y no saben lo resultat encara.  75

    Però s'arribà al 31 d'agost de 1839, en que és produí el nomenat Abraçada de Vergara, entre els generals Espartero i Maroto, cap dels exèrcits cristins i carlista respectivament. Fou la data de la reconciliació de tots dos exèrcits, que durant set anys havien combatut aferrissadament , ja tots cansats de tantes desgràcies i morts. Si es va arribar a aquesta decisió, fou probablement, per manca de veritables caps que no varen saber canalitzar la valentia dels soldats carlins, ja que no disposaren en cap moment de polítics de vàlua pel seu comandament.  76