Crema de convents per arreu.

    La guerra encara que amb poca virulència deixava les seves petjades, i els ànims s'anaven escalfant, que unes malaltisses ments els deixaven separats, i no es donaven compte que s'estaven enfonsant, i que difícilment en sortirien sense quedar ofegats. A nivell general s'havien creat uns aires revolucionaris en contra de les institucions clericals, i davant d'aquella situació, va esclatar la tragèdia. 

   Mendizàbal havia decretat una Llei el 25 de maig de 1835 i ordenava l'exclaustració i desamortització de les ordes religioses.

    Abans que arribés als pobles el nou Decret, els fets s'avançaren, tot i que pocs foren els que el llegiren, ja que en tingueren prou assabentant-se de la seva presència:  L'augment incontrolat i progressiu de monestirs i convents, l'excessiva  expansió dels mateixos, i el poc arrelament dels altres, la relació que es produïa amb la disciplina regular, els danys que d'aquí ocasionaven a la Religió i a l'Estat, varen excitar més d'una vegada per la seva correcció, el cel dels Reis d'Espanya han vingut a manar: Que els monestirs i convents que tinguin dotze o més individus professos queden totalment suprimits. Com també els que actualment es troben tancats. Els béns, rendes  i efectes de qualsevol mena que gaudien en els monestirs i convents, que han de ser suprimits, s'aplicaran evidentment, a l'extinció del deute públic o al pagament dels seus rèdits. Datat el 25 de juliol de 1835.  59

     Arribà la nova a la Conreria abans que se n'assabentés el poble pla. Com a primera mesura hi feren cap els homes de pes dels pobles circumdants, i presumtament els repartiren les riqueses, i aquests van ajudar els monjos a fugir cap a llocs segurs, fins que el darrer que fou el pare Vila, es va endur les claus del monestir cap a Vimbodí d'on era fill. El que si fou cert, és que a partir de llavors s'inicià un substancial creixement de les  principals hisendes.

   Ayir matí (29 juliol 1835) los que vingueren de Riudoms  digueren que esta cremant aquell convent y perla tarda se parlava si també los de la Cartoixa de Scala Dey, però lo més segur era que cuasi tot lo Priorat anava a carregar allí, que diu semblava un vespé, i en posdata afegeix, en efecte ya cremava lo convent de la cartoyxa de Scala Dey.   60

    Del que hem dit abans, s'han conegut  sempre unes dades verbals que han corregut en tot moment per tots els pobles, del que va succeir. En farem menció de les aplegades i totes fan referència a gent que milloraren i exterioritzaren el seu patrimoni. Amb convenciment i certa autenticitat, encara que potser s'hagi exagerat, i no n'hi va haver tant com es compta, han voltat i comentat aquestes dades:

  - A Torroja:  hi havia una sala gran i un menjador amb un renc de saquets de pell, plens d'onzes i dobletes.

 - Al Molar: una mula de cal Santantoni, quan va arribar a casa, a l'entrar dins de l'entrada, se va desplomar de tant pes que portava.

 - A Albarca: els de cal Sobrino d'Albarca van anar a Scala Dei i van portar dues mules carregades d'or.

  - A Ulldemolins: un home que li deien Llurba, que es deia Rafel, era molt amic del Prior i li va dir, vine amb els animals i carrega tot lo que vulguis d'or... hi va anar i feu dos a tres viatges pel Montsant.

  - A Bellmunt: lo prior amb no sé quants matxos carregats d'or i aquest home va fer cap a Bellmunt... havien anat a Scala Dei l'amo i un home amb uns animals i a l'arribar a casa un d'ells els va caure de tant carregat que anava, i es deia que havien agafat les unces o el tresor trobat a Scala Dei.

  - A Gratallops:  diuen que un dia van arribar un prior i un frare carregats amb dues someres d'or.

  -  A Margalef:  venien los frares a  portar gerres d'or i damunt hi posaven gra... un camí no en van voler més en aquesta casa i els digueren que ho portessin a casa d'uns parents.

   -  A Cabacés: van vindre amb un ruc i van prendre tot el que van poder del tresor de allà.

  - A Ulldemolins: anys després els hereus de cal Rafel van trobar encara enterrada a la casa una caixeta plena de monedes d'or.

  -  A la Morera:  i allí van trobar l'or que els frares havien amagat...

  -  A  Bellmunt: i a sota del parallamps una mena de muntanyeta d'obre feta... diu que allí hi ha les joies del pare prior a Scala Dei.

  -  A altres llocs: lo meu avi me contava que a Gratallops i a les Vilelles, i a Porrera i Poboleda tots aqueixos pobles del Priorat històric, estaven molt en contra dels frares, perquè els frares...  vivien molt pobrement, però tenien riqueses, eh!... havien acumulat molts tresors. Si que diuen que feien moltes caritats... però primer feien els pobres.  Comunicació al Congrés Internacional. Setembre 1996.   61