Conseqüències de la llei i primera desamortització

   Des dels primers moments, Scala Dei va ser un dels monestirs  que va quedar suprimit i l'edifici fou abandonat. En aquell lapse de la exclaustració, residien a Scala Dei 26 monjos i 15 frares. Però una vegada acabada la guerra i amb la tornada del rei de l'exili tot va canviar. El rei va pretendre variar els signes dels nous temps i el xoc d'idees va esclatar amb violència, en la qual la Cartoixa com tants altres monestirs escampats per arreu del territori hispànic, seria víctima propícia d'aquest procés. Amb l'aixecament militar de Riego, es va instaurar el sistema constitucional a l'Estat, i el 9 de març era novament proclamada la Constitució de Cadis. L'estament eclesiàstic, va acceptar sense voluntat la nova situació creada, i en començar les Corts la tasca legislativa, que pretén adreçar l'economia de l'Estat amb els béns eclesiàstics, va convertir-los en un  autèntic i poderós baluard de la lluita antiliberal.     El 13. d'octubre les Corts van aprovar una llei -sancionada el dia 25-, per mitjà de la qual quedaven suprimides les comunitats monacals, amb la caiguda de molts monestirs.    Aquell ideari no era pas nou, puix que s'havien iniciat  i avançat pel camí del control dels béns eclesiàstics, estrenant una primera desamortització. Scala Dei des dels primers moments en que va ser suprimit, el seu edifici fou abandonat. Tots els béns transportables foren espoliats: Biblioteca, ornaments religiosos, joies i mobles de gran valor van ser espoliats.

    La subhasta dels béns dels cartoixans, especialment els que posseïen fora de la seva demarcació territorial, va començar el mes de febrer de 1821, i els desamortitzats foren els següents:

-  A Barcelona, quatre cases al carrer dels Cecs. Una casa torre amb hort i aigua per regar al terme de Sants. Una terra nomenada Font Oriola, també al terme de Sants. Tres cases al carrer dels Banys Nous, una de les quals, la casa procura, fou després ocupada per la Real Audiència de Medicina i Cirurgia.

-  A Casdelldasens, una casa amb tres o quatre quarteres de sembradura.

-  A Lleida, tres propietats, una de les quals la casa procura que hi havia a la plaça parroquial de Sant Joan. Darrera la mateixa parròquia, hi havia la segona casa i la tercera era al carrer del Castell.

-  A Torrevivera, en el seu terme rural, una casa per pastors i corrals.

-  A Reus, una casa procura al raval de Sant Pere darrera de l'Hospital.

-  A Tarragona, dues cases. La una amb hort  i aigua viva, prop del palau de l'Arquebisbat i l'altra davant la catedral.

-  A Torrebesses, una casa al castell, un molí d'oli i diverses terres conegudes com "la Tortosa", "la Vinya del Monestir", "la Jota" i "els Boters".

-  A Tortosa, una casa al carrer de l'Àngel.

-  A Valls, una terra de sembradura i regadiu que inclou una casa de camp.

-  A Viladecans, una casa de camp amb vint.i.cinc mujades de terra.

    Se sap, que d'entre tots aquests béns la casa de Tarragona no va trobar comprador i va caler una altra subhasta pel trenta de març del mateix any.

    D'aquesta desamortització es fa palès que només va afectar primordialment als  béns immobles situats fora del Priorat, quedant intacte la gran major part del patrimoni monacal. Aleshores el Priorat va patir un canvi radical, acceptat per uns i blasmat per altres. De cop i volta la senyoria secular del monestir del Priorat havia desaparegut.  43

   Els monjos atiaren els camperols, que amb la desamortització  es quedaren tots ells sense possibilitats d'accés a la propietat, i en pitjor condicions laborals i econòmiques que abans, i foren atiats cap a la contrarevolució, que en 1823 va triomfar i va ésser novament instaurada la monarquia absoluta. Va ser decretada la restauració de les ordes religioses, i restitució de les seves possessions. Els frares de Scala Dei varen recuperar els  béns, fins els que havien estat venuts, perquè als compradors de béns eclesiàstics, els obligaren a restituir-los sense cap mena de compensació a canvi. No obstant, als adquiridors, els calgué haver d'esperar una colla d'anys, amb l'adveniment  del sistema liberal perquè els fossin reintegrats els béns que havien adquirit.   Aleshores van tornar al monestir, que el trobaren esbalandrat i desolat, i varen intentar refer la seva economia, ja que havien quedat suprimits tots els seus ingressos que amb normalitat percebien