Més exigències al poble

    Tota mena d'imposició ha anat aparellada amb acusats trastorns econòmics; l'absolutisme imperant requeria al poble tot el que necessitava per a ell. En una ordre del regent de l'Alcaldia de Montblanc de data 28 de setembre de 1823, s'obliga que a partir del mateix dia es portin un nombre elevat de racions de pa i minestra a Falset, pels pobles de Torroja, Poboleda, Gratallops, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Porrera, Cornudella, la Morera, el Lloar i la Figuera. Els camperols que ho eren tots, continuaven éssent víctima propícia d'aquell desgavell promulgat per uns homes ambiciosos i amb ànsies de poder.  48

    Altrament els monjos exclaustrats aquí com per arreu, havien d'atiar el foc contrarevolucionari.  I pogueren fer seguir darrera seu els camperols, que amb la desamortització es quedaren sense possibilitats d'accés a la propietat, i en pitjor condicions laborals i econòmiques que abans.  En 1821 es van començar a formar partides realistes  a l'Aleixar, Cornudella i Poboleda, mentre que Porrera, pel contrari, prenia la bandera liberal. La guerra es va estendre, i el Priorat es va convertir en camp de batalla amb fets sagnants i alguns episodis cabdals. Porrera va sofrir l'assalt i crema pels realistes l'11 de juliol de 1822 i molts veïns varen caure morts.  En sentit contrari, l'11 d'octubre venint els liberals pegaren foch als quatre ànguls de la vila y moltíssimes cases de dins, reduïnt-ne a sendra moltes d'elles  i causaren alguns morts.

    Els mateixos cartoixans van dirigir directament algunes partides realistes, com són les d'Antoni Curt i Joan Pujol  i, en general els cartoixans eren considerats promotors de la contrarevolució al Priorat.  Fins i tot els monjos, amb l'ajut armat dels seus partidaris, van intentar recuperar el monestir a primers d'agost de 1822.  Dies passats, les faccions aplegades a la vila de Falset, varen celebrar festes públiques, pel fet que cregueren els venia un exèrcit a socorre'ls. Cantaren un solemne Tedeum, i s'emportaren a dos cartoixos en processó cap el convent de Scala Dei, per prendre possessió altra vegada de l'establiment. Aquells bons pares que tan van influir en les maniobres de la insurrecció al Priorat, s'havien oblidat de si mateixos; als primers moments que consideraren de glòria per a ells, ja volien tornar a les seves primitives lludrigueres.  Els monjos també van patir alguna pèrdua a les seves files, com és el cas de fra Hug Martorell, de Cornudella, que el 21 de febrer de 1823 va ser agafat prop d'aquesta vila, al camí de Poboleda y allí mateix fou degollat y arrossegat per aquella parada avall.  Després als llocs dels fets i en perenne memòria el prior de la cartoixa hi va fer posar una creu.  49