Substancial canvi en la situació econòmica

   Durant el segle XVIII el Priorat va sofrir un acusat creixement econòmic, degut bàsicament, a una millor especialització vitícola de la comarca, per mitjà d'un acurat procés, que havia començat a darrers del segle anterior. Una demanda internacional de vi i aiguardent, no només va fer augmentar l'explotació de la vinya; base essencial d'aquest creixement fou introduir al Priorat de les fàbriques d'aiguardent, que Scala Dei fomentava concedir llicència a tots els vassalls que la demanaven. Ja se'n troben, a l'any 1710 i durant els temps se'n van construir de noves. Se n'aixecaren a Poboleda, a la Morera, a Porrera, a Torroja  i al Mas Estevill.  44

   En el cas de la construcció per arreu de les fàbriques d'alcohol, que posteriorment n'apareixen a tots els pobles, ens fa pensar que tal vegada hi havia molts vins deficients, doncs hem vist com a quasi totes les casetes on vivien els pagesos, tenien un cup petit a l'entrada de la casa, i pel que s'observa en ells, que encara en queda algun, en no molt bones condicions per l'elaboració del vi, fóra difícil el seu procés, constrastant amb els grans cellers que hi havia per moltes cases pairals, amb tots els mitjans per una acurada transformació, puig que sembla no tindria massa sentit el convertir vins de qualitat amb alcohol.

     Però un cas una mica excepcional ens dóna fe de la importància que devia tenir la fabricació de l'alcohol, quan dins del mateix recinte hi havia qui l'explotava clandestinament, sense que el Prior n'estès assabentat. En donarem unes dades del que ocorria: La fabricació casera no era il.lícita, com en el seu moment es veurà , però algun familiar va complicar a la Inquisició per això.  El 1725, era familiar de Torroja, Andreu Sentís, el qual havia llogat una habitació dins el recinte de Scala Dei, i allí es dedicava a la destil.lació d'aiguardent. A l'assabentar-se'n els cartoixos, es van oposar a tal activitat i van descobrir que una olla bullia per l'obtenció d'aquell cobdiciat líquid. Se'n va anar el frare, i al cap d'uns dies, féu  cap amb el batlle del poble, i sense miraments van esbutzar les portes, fent fora la tapa de l'olla i apagant el foc, deixant-hi una guàrdia per vigilar i impedir tota activitat.

   Com a venjança l'Andreu va fer saber a la Inquisició el que havia passat, en el que podrien intervenir, denunciant que el poble estava esvalotat, afegint que al convent, s'alberguen 230 facinerosos. Aleshores els fets van adquirir un altre caire; el convent i les autoritats locals es van veure involucrats en encobrir a bandolers, i sembla que es va arribar a un acord entre batlle, convent i Inquisició, per deixar les coses tal com estaven, i paralitzar qualsevol investigació.   45

   Com es veu la situació es va resoldre, puix que tots es trobaren empastifats i cap d'ells podria fer massa  pressió vers els altres, encara que es suposa que l'olla quedaria fora de servei. També no deixa de suscitar algunes sospites que dins el monestir hi hagués una olla cremant, ja que forçosament el fum havia de sortir fora, encara que tal vegada es trobava en un lloc arraconat i poc freqüentat pels frares.

   Tornant al pes de les fàbriques d'alcohol, és ben possible també que aquests establiments fossin el fruit d'un gran canvi en el camp. A mitjan segle, el conreu de la vinya ja era prioritari al Priorat, tot i que encara en subsistien altres secundaris, sobretot ametllers, avellaners i oliveres. Es fa prioritari el pes del vi dins els canvis radicals de cultiu, quedant els arbres com a cultiu residual. Amb tot i la forta expansió de la vinya, aquest cultiu no va arribar a ocupar extensions considerables a la comarca, fins després dels anys trenta del segle XIX. Al fer cap la desamortització, Scala Dei tan sols tenia conreades una petita part de les seves terres, essent cobertes la gran majoria per boscatge i garriga. Segons es desprèn de dades facilitades, sols tenien un 7,45 per % de la seva hisenda plantada de vinya.   46